La primera intervenció és a càrrec d’un clàssic federalista europeu amb un CV impressionant, l’alemany Jo Leinen, president del European Movement International, amic de files del president del CCMEUR, el Dr. Joan Colom. La seva intervenció en anglès, la lingua franca dels europeus (com ell puntualitza) fa un recull de totes les fites que la UE ha assolit en la darrera dècada i del paper únic que ha tingut l’euro. És un optimisme ben argumentat.
Una de les intervencions més passionals és la del Dr. Fernando Guirao, professor de la UPF, que diu clarament que les eleccions properes el PE desafien l’autisme polític dels Estats, i remarca que aquest desafiament a les velles nacions no té igual al món. La importància política del Parlament Europeu ha anat creixent en termes relatius i absoluts, i, en l’actual marc de Lisboa, la cambra decideix en codecisió totes les lleis. El Parlament, que juntament amb el Tribunal, fou la institució menor en el moment fundacional, ara és la institució clau que té el mandat democràtic d’enfortir la capacitat política de la UE, i és tan clau com ho és el mateix Tribunal, que ha adquirit protagonisme absolut a l’hora d’assegurar que els Estats fan el que “pertoca” i no van a “la seva”. Malgrat això, la UE camina per la via intergovernamental, cosa que ha fet palesa especialment la crisi de l’euro, i ara ens trobem, per exemple, amb un fons de liquidació bancària clarament limitat. Per al Dr. Guirao, en l’àmbit fiscal i social el Parlament només és consultiu, mentre l’eina pressupostaria és irrellevant, a més de recordar que la cambra no va intervenir en la mobilització dels fons de rescat des del 2009. Per tant, hi ha molt camí, cal que nosaltres, com a ciutadans, donem més força al Parlament Europeu, i no acceptar la manera com els polítics aquí afronten aquestes eleccions, en clau electoral interna.
Pel que fa al populisme, als extremismes i als partits euroescèptics i euròfobs, el ponent no hi veu tant un perill com a una oportunitat per tal que el PE es posi les bateries i reivindiqui el seu sentit democràtic i polític. En aquesta línia, Anna Terron i Carles Gasòliba destaquen també els costos de la no integració, els quals s’han de fer visibles en els debats electorals, i en concret Terron creu que hem de fugir del paternalisme de pensar que Brussel·les ens ha de dir el que hem de fer. Terron creu que la nova legislatura fomentarà les grans coalicions, a causa de la fragmentació del vot i que està per veure si això dinamitza el Parlament.
Gasòliba destaca la riquesa que podria aportar la presència de llistes transnacionals obertes i aposta por organitzar unes eleccions a l’americana amb candidats a la presidència permanent del Consell. De moment ens hem de conformar amb el debat sobre els candidats a presidir de la Comissió dels grans partits. Els liberals presenten al federalista Verhofstadt i els socialdemòcrates a l’alemany Schulz, mentre que s’espera que populars i verds anunciïn també el seu suport a un candidat. Aquest és un element totalment nou en aquestes eleccions europees i que aporta una transnacionalitat totalment refrescant al debat. Esperem que els partits ho aprofitin i que això generi, sobre tot a les xarxes, i a peu de carrer, una inquietud nova sobre el que ens hi juguem a les eleccions europees, que és molt.
Us informarem d’aquesta mena d’actes, i us animem a participar, ja què són obertes, admeten preguntes i sempre es genera un diàleg molt enriquidor, com vam comprovar nosaltres mateixes aquest dilluns.
