Dimecres passat, vam acollir la primera trobada entre ciutadans i candidats a les eleccions al Parlament Europeu, organitzada per “Europa a peu de carrer”. Durant dues hores, prop del centenar de ciutadans anònims, i alguns destacats entre el públic, com ara el senyor Ernest Maragall i el professor Francesc Morata, van omplir la sala de l’Aula Europa per intercanviar opinions amb membres de tots els partits polítics amb representació parlamentària. Agraïm la participació de tothom, la pluralitat de les opinions expressades, i l’interès genuí que es va demostrar per les qüestions europees per part de la gent del carrer, que era el nostre propòsit inicial.
Primerament, Ernest Urtasun, des d’ICV, va destacar la voluntat de treballar per una UE més social, posant l’èmfasi en les polítiques de dones i l’ecologisme, i ressaltant que el seu grup s’integrarà en els Verds europeus (Greens/EFA); de la seva banda, Josep Maria Terricabres, d’ERC va destacar la capacitat d’incidir sobre el Parlament Europeu en la conscienciació d’un nou model social per a Europa, i va manifestar que els membres del grup formaran part de l’Esquerra europea (GUE/NGL) o bé dels Verds al Parlament Europeu (Greens /EFA); Teresa Giménez, per part d’UPyD, va ressaltar la seva voluntat per treballar en favor dels Estats Units d’Europa, i reconeix que el seu grup encara no té decidit en quina família europea s’integrarà; Ramon Tremosa presenta com a aval la seva trajectòria de la darrera legislatura, dins del grup dels Liberals europeus (ALDE) i reivindica una Europa Federal, posant l’accent en el candidat del seu grup a presidir la Comissió, el belga Verhofstadt; Andrea Levy, en nom del PPC, defensa la tasca del grup popular europeu (PPE) com a grup majoritari durant la present legislatura i defensa sobre tot una Europa centrada en els joves; de la seva banda, el representant de Ciutadans reclama que el president de la Comissió i del Consell es fusionin en una única figura i reivindica les llistes transnacionals, i manifesta també la indefinició del grup pel que fa a la família política europea; finalment, en nom del PSC, Alejandro Colldefors reclama la necessitat que les llistes socialistes (S&D) facin contrapès a la majoria conservadora i lliberal dominant actualment en la cambra europea, i posa l’èmfasi en la preservació del estat del benestar.
Val a dir que es tracten qüestions ben diverses, com ara la pertinença d’eliminar la doble seu parlamentària, o la rellevància de que cada un dels grans partits europeus hagi presentat ja un candidat propi a presidir la Comissió. Precisament aquest punt provoca un debat interessant, ja què Tremosa insinua la possibilitat que Merkel proposi (pel darrera) el nom de Lagarde, en el cas que no hi hagi una majoria absoluta d’un grup per proposar un candidat directe al Parlament. En aquest sentit, Tremosa veu possible l’escenari, mentre que Urtasun, el descarta del tot, vist com ha anat el llarg procés de selecció dels candidats per cadascuna de les famílies polítiques.
Alguns membres del públic recriminen l’absència d’una llista única per encapçalar la reivindicació independentista catalana, mentre que Tremosa i Terricabres defensen les diferències en les seves sensibilitats des del punt de vista europeu, tot i que reconeixen que treballaran de manera conjunta per defensar el procés català, considerant molt important que hi hagi una veu catalana forta al Parlament europeu. Tremosa lamenta especialment que no hi hagi una llista única, a fi i efecte de visibilitzar el suport al líder del procés, que segons ell, seria el president Mas.
Pel que fa al debat ideològic, Urtasun recrimina a Colldefors el fet que els socialistes hagin estat còmplices de la dreta europea en el sentit de la imposició de les polítiques d’austeritat, mentre que Colldefors demostra que precisament la presència dels socialistes ha garantit que es preservin certs drets dels europeus. De la mateixa manera, Levy defensa l’èxit palès en la salvació de l’euro i descriu alguns dels mecanismes de solidaritat que han estat possibles a la UE i que han garantit que la crisi hagi pogut començar a superar-se, i defensa també altres èxits com la baixada de les tarifes de roaming, la major mobilitat i els 6.000 milions d’euros de la UE destinats a crear ocupació per als joves. La proposta dels populars passa per més Europa i es centra sobre tot en recuperar la competitivitat. Pel que fa als socialistes, reivindiquen un gir cap a les polítiques d’estímul, mentre que ERC i CIU donen més pes al procés sobiranista, ICV ressalta la qüestió ecològica i mediambiental, mentre que el bloc UPyD i Ciutadans aposten més per la cessió de sobirania a la UE, sense precisar gaire com es podria fer aquesta delegació de competències.
Finalment, es fa una crida a la participació en les europees del maig per part de totes els candidats, independentment de quina sigui l’opció escollida. I certament l’interès que ha despertat la nostra trobada, així com la confrontació ideològica, indiquen la pertinença de votar i escollir quin model d’Europa volem per als propers cinc anys.
Volem agrair especialment la tasca voluntària de subtitulació de la conferència en viu, per a sords, realitzada per membres de l’associació ACAPPS. Tanmateix, us informem que es va efectuar una gravació en vídeo de la jornada i que, al llarg dels propers dies, penjarem el vídeo resum i el posarem a la disposició de tothom.
Primerament, Ernest Urtasun, des d’ICV, va destacar la voluntat de treballar per una UE més social, posant l’èmfasi en les polítiques de dones i l’ecologisme, i ressaltant que el seu grup s’integrarà en els Verds europeus (Greens/EFA); de la seva banda, Josep Maria Terricabres, d’ERC va destacar la capacitat d’incidir sobre el Parlament Europeu en la conscienciació d’un nou model social per a Europa, i va manifestar que els membres del grup formaran part de l’Esquerra europea (GUE/NGL) o bé dels Verds al Parlament Europeu (Greens /EFA); Teresa Giménez, per part d’UPyD, va ressaltar la seva voluntat per treballar en favor dels Estats Units d’Europa, i reconeix que el seu grup encara no té decidit en quina família europea s’integrarà; Ramon Tremosa presenta com a aval la seva trajectòria de la darrera legislatura, dins del grup dels Liberals europeus (ALDE) i reivindica una Europa Federal, posant l’accent en el candidat del seu grup a presidir la Comissió, el belga Verhofstadt; Andrea Levy, en nom del PPC, defensa la tasca del grup popular europeu (PPE) com a grup majoritari durant la present legislatura i defensa sobre tot una Europa centrada en els joves; de la seva banda, el representant de Ciutadans reclama que el president de la Comissió i del Consell es fusionin en una única figura i reivindica les llistes transnacionals, i manifesta també la indefinició del grup pel que fa a la família política europea; finalment, en nom del PSC, Alejandro Colldefors reclama la necessitat que les llistes socialistes (S&D) facin contrapès a la majoria conservadora i lliberal dominant actualment en la cambra europea, i posa l’èmfasi en la preservació del estat del benestar.
Val a dir que es tracten qüestions ben diverses, com ara la pertinença d’eliminar la doble seu parlamentària, o la rellevància de que cada un dels grans partits europeus hagi presentat ja un candidat propi a presidir la Comissió. Precisament aquest punt provoca un debat interessant, ja què Tremosa insinua la possibilitat que Merkel proposi (pel darrera) el nom de Lagarde, en el cas que no hi hagi una majoria absoluta d’un grup per proposar un candidat directe al Parlament. En aquest sentit, Tremosa veu possible l’escenari, mentre que Urtasun, el descarta del tot, vist com ha anat el llarg procés de selecció dels candidats per cadascuna de les famílies polítiques.
Alguns membres del públic recriminen l’absència d’una llista única per encapçalar la reivindicació independentista catalana, mentre que Tremosa i Terricabres defensen les diferències en les seves sensibilitats des del punt de vista europeu, tot i que reconeixen que treballaran de manera conjunta per defensar el procés català, considerant molt important que hi hagi una veu catalana forta al Parlament europeu. Tremosa lamenta especialment que no hi hagi una llista única, a fi i efecte de visibilitzar el suport al líder del procés, que segons ell, seria el president Mas.
Pel que fa al debat ideològic, Urtasun recrimina a Colldefors el fet que els socialistes hagin estat còmplices de la dreta europea en el sentit de la imposició de les polítiques d’austeritat, mentre que Colldefors demostra que precisament la presència dels socialistes ha garantit que es preservin certs drets dels europeus. De la mateixa manera, Levy defensa l’èxit palès en la salvació de l’euro i descriu alguns dels mecanismes de solidaritat que han estat possibles a la UE i que han garantit que la crisi hagi pogut començar a superar-se, i defensa també altres èxits com la baixada de les tarifes de roaming, la major mobilitat i els 6.000 milions d’euros de la UE destinats a crear ocupació per als joves. La proposta dels populars passa per més Europa i es centra sobre tot en recuperar la competitivitat. Pel que fa als socialistes, reivindiquen un gir cap a les polítiques d’estímul, mentre que ERC i CIU donen més pes al procés sobiranista, ICV ressalta la qüestió ecològica i mediambiental, mentre que el bloc UPyD i Ciutadans aposten més per la cessió de sobirania a la UE, sense precisar gaire com es podria fer aquesta delegació de competències.
Finalment, es fa una crida a la participació en les europees del maig per part de totes els candidats, independentment de quina sigui l’opció escollida. I certament l’interès que ha despertat la nostra trobada, així com la confrontació ideològica, indiquen la pertinença de votar i escollir quin model d’Europa volem per als propers cinc anys.
Volem agrair especialment la tasca voluntària de subtitulació de la conferència en viu, per a sords, realitzada per membres de l’associació ACAPPS. Tanmateix, us informem que es va efectuar una gravació en vídeo de la jornada i que, al llarg dels propers dies, penjarem el vídeo resum i el posarem a la disposició de tothom.
